mis pinceles

9.7.10

Dones en xarxa

Marta Sánchez: "La dona ha passat de dependre d’un home a dependre d’un cos"

dijous 25 de febrer de 2010

Marta Sánchez: "La dona ha passat de dependre d'un home a dependre d'un cos"

La blocaire badaloniona Marta Sánchez es defineix com estudiant de professió i poeta per vocació. Anhela volar però, de moment, gateja... i també ens contesta, des d’una posició molt crítica i clara, unes preguntes sobre el seu bloc Pinceles Enredados, les TIC i les dones.

1.- Quan va nèixer el bloc?

El meu bloc va nèixer fa 2 anys i és la única solució que conec per poder expressar-me en llibertat. Escric poesia des que tenia 6 anys. Encara no he deixat de fer-ho. Em queixo, m’alegro, m’inquieto, ploro i ric a través dels meus versos. Escric per desfogar-me. Crec que les paraules sempre han governat el meu món i el món està mal governat. Tot i així, no perdo l’esperança en elles. Quatres paraules mal col·locades i esbogerrades poden reflexar els somnis.

2.- Quin és el teu objectiu?

Coneixe’m a mi mateixa i intentar sortir de la meva cuirassa tremolosa. Compartir amb altres poetes noves formes de pensament. Demostrar que la poesia pot estar a l’avast de tots i lluitar perque deixi de ser un art minoritari.

3.- Des de Dones en Xarxa, creiem que internet és una extensió de la vida real en la que les injustícies i desigualtats continuen vigents sobretot pel flux d’informació nord-sud i llenguatge i informació des de la visió masculina, comparteixes aquesta definició?

Sí. I a Internet es veu reflexat d’una forma quasi insòlita. La dona ha passat de dependre d’un home a dependre d’un cos. La publicitat ha agreujat aquesta situació fins el límit, exercint d’abraçada immensa que tot ho envolveix i asfixia. Els Mitjans de Comunicació no comuniquen. Almenys no objectivament. La societat es divideix en grups i estereotips. Homes, mascles, sementals i masclistes competeixen amb dones, fèmines i feministes sense finalitat per veure qui és el qui duu els pantalons o les faldilles. Un món absurd en el que la "risoteràpia" es pot practicar donant un passeig pels carrers i estan a prop de tothom.

4.- T’has trobat en alguna situació de discriminació per raó de gènere? Si és així, com l’has combatuda?

Jo no tant, però sí és cert que les dones de la meva generació anterior sí que ho han viscut. La meva mare, la meva àvia, fins i tot la meva germana han passat per situacions discriminatòries. Venim de 50 anys de franquisme en el que la dona estava sublevada al mascle dominant. Esglèsia, extrema dreta i demés fauna ibèrica es van posar les mans al cap el dia que les sueques van propagar això del biquini. Suposo que ara dormen a gust sabent que la situació tampoc ha canviat tant. Moltes dones han lluitat perquè tinguem igualtat de drets i encara ens topem amb dones maltractades per les seves parelles, amb mascles promiscus anomenats "sementals" i senyores promisqües anoemandes "putes".

5.- Es difícil obrir-se camí en l’àmbit professional quan s’és dona i més en sectors on l’home és el que predomina en quantitatt?

Sens dubte. Fa temps, vaig fer un treball de recerca sobre la dona escriptora en el segle XX. Vaig investigar sobre el tema i vaig descobrir a escriptores amb una gran carrera professional (la majoria amb una carrera truncada). Senyores amb una intel·ligència descomunal però que, pel fet de dur faldilla, han hagut de desistir i oblidar-se dels seus somnis. Per sort, això ja no succeeix -almenys no en l’àmbit literari- però segueix existint discriminació de sexe en altres àmbits. Molts homes cobren més diners que les dones realitzant la mateixa feina. Potser perquè si se’ns trenca una ungla, ens han d’indemnitzar més o alguna cosa així...

6.- Quin paper juga internet en el món actual tant laboral com personal?

Internet s’ha convertit en la major potència informativa del S. XXI. És a dir, Internet és el món de les idees; la vida real és solament una còpia imperfecte d’aquest mateix -com diria un Plató informatitzat-. A través de la xarxa, una associació pot manifestar-se i donar-se a conèixer, i això és imprescindible per canviar les coses.

7.- Creus que les xarxes socials a Internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se, a empoderar-se? Tens alguna recomanació?

Sí. Encara que moltes d’aquestes xarxes socials basen les seves idees en feminisme de diferència i això l’únic que fa és crear cercles viciosos sense fi. La meva recomanació és que s’ha de tractar d’una forma homogènia tant a l’home com a la dona. Les divisions sexuals no solucionen res.

8.- Creus que pots contribuir des del teu espai web/bloc o altres (Facebook, Twitter...) a promoure la Igualtat de les Dones?

No sé si promoure la igualtat és quelcom que la meva poesia pot crear. En e meu bloc tinc uns quants poemes (impluvium, carne caducada, Barcelona es un nombre de puta…) dedicats a dones-desfetes que tots alguna vegada hem vist a les voreres d’una carretera. Tinc altres poemes dedicats a infanteses trencades, altres a polítics que solament prometen fins que la foten i altres a marits maltractats per les seves dones, ja que això també existeix i quasi ningú ho té en compte.

9.- Estaries interessada en promocionar campanyes de sensibilització envers la Igualtat de les Dones i fer Ciberactivisme en pro dels Drets de les Dones amb Dones en Xarxa o amb qualsevol altre plataforma de dones?

Per què no? Sempre he cregut que les paraules poden fer canviar el món.

10.- Si vols afegir alguna cosa que creus rellevant, endavant

Crec que les noves feministes s’han oblidat ja de demanar igualtat de drets i deures (això és el que jo crec que s’ha de reivindicar: la igualtat política, social i jurídica) i s’han dedicat a crear un negoci a partir de la segregació sexual. Per mi, les solucions estan a l’Estat.

1 comentario:

  1. Las nuevas feministas.......
    esas estan a favor del burka no?
    Subes peldaños.......
    que no me entere yo que dejes de escribir.

    ResponderEliminar